Sant Andreu de Palomar, una llarga història de xarxa associativa

El teixit associatiu històric de Sant Andreu de Palomar ha creat les condicions perquè avui sigui un dels barris amb més presència d'espais i col·lectius de Barcelona. En aquest antic barri fabril hi conviuen espais molt diferents que han esdevingut punts de trobada per veïnes i col·lectius del barri.

Sant Andreu de Palomar és un dels barris amb més trajectòria associativa de la ciutat de Barcelona. Els documents més antics que s’hi han trobat, de finals del segle X, citen l’indret com el poble de Palomar, i no és fins el segle XI que passa a dir-se Sant Andreu de Palomar, amb la consolidació del primer nucli d’habitatges al voltant de la parròquia. El seu teixit associatiu es remunta a una llarga tradició obrera; entre finals del segle XIX i principis del XX va passar de tenir 11 fàbriques tèxtils a tenir-ne 150, abastant indústries químiques, alimentàries i metal·lúrgiques. En aquell període, l’abril de 1897, el que llavors era el poble de Sant Andreu va passar a annexar-se com un districte més de la ciutat comtal pel decret del regne d’Espanya, juntament amb altres pobles del pla de Barcelona com Gràcia, Sants o Les Corts. Avui en dia, Sant Andreu de Palomar és un dels set barris que conformen el districte de Sant Andreu.

Per un barri que s’ha articulat al voltant dels recintes fabrils, els espais de reunió i associació son un element clau per desenvolupar les lluites obreres i sindicals. Precisament, els col·lectius més antics de Sant Andreu de Palomar que encara es mantenen vius son l’Ateneu Obrer, nascut com una escola per la classe obrera i ara espai d’activitats culturals i d’esbarjo; la Casa Asil, que en temps de còlera va començar a donar assistència a la gent gran i fins avui, i el Centre Cultural els Catalanistes.

Un dels referents de la història fabril del barri és el recinte de Fabra i Coats, un conjunt de naus industrials dedicades al tèxtil situat al centre de Sant Andreu del Palomar construït a mitjan segle XIX. L’any 2005, però, les filadores van deixar de funcionar i la fàbrica va quedar buida; avui, gràcies a la lluita veïnal, s’ha convertit en un dels centres neuràlgics del barri i s’ha omplert d’activitats, tallers, i esdeveniments de tota mena. El recinte, format per més de deu edificis, acull tot tipus d'entitats i col·lectius que troben aquí el seu lloc. Un dels més importants és l’Ateneu l’Harmonia, un equipament de quatre plantes situat tot just a l’entrada del recinte fabril que avui és un espai de confluència entre més de 30 entitats. El seu nom és una picada d’ull a com es va denominar el barri de Sant Andreu de Palomar durant la guerra civil espanyola, una època on molts noms de sants i institucions conservadores o burgeses van desaparèixer de la nomenclatura popular. En aquest cas es va rebatejar com l’Harmonia de Palomar, un concepte moral de clara influència anarquista. Al segle XXI, l’Harmonia va néixer de la reivindicació veïnal d’un espai cultural i popular que respongués a les necessitats del barri, acollint diferents persones i col·lectius.

La lluita per l’Harmonia

Quan les grans xemaneies de la fàbrica Fabra i Coats va deixar de treure fum, el barri es va començar a moure perquè no caigués en mans privades. Van crear una Comissió de Cultura formada per diverses entitats que acabarien convertint-se en la Federació d’Entitats socioculturals i de lleure de Sant Andreu, qui finalment gestionaria l’Ateneu l’Harmonia. Durant 10 anys van estar lluitant des dels carrers, donant-se a conèixer i treballant per ampliar la base. “Tothom defensava que aquesta fàbrica no podia acabar a terra, i menys encara encolomar-la a una empresa i que no hi pintéssim res”, ens explica el David. Des de fa temps és dinamitzador de l’Harmonia, i una de poques persones que hi treballen ja que, la majoria hi col·labora de forma voluntària. Malgrat no ser del barri, com si ho fos: se’l coneix pam a pam i n’ha compartit les lluites, el dia a dia i les petites victòries obtingudes.

"Quan la fàbrica de Fabra i Coats va quedar buida, el barri es va començar a moure perquè no caigués en mans privades"

El David reconeix que no va ser tan fàcil aconseguir aquest espai: malgrat semblava de consens que un dels edificis serviria per acollir les entitats, finalment l’equip de govern d’aquell moment –2014– amb Raimond Blasi com a regidor, va decidir fer un concurs per atorgar la gestió; un concurs que es va declarar desert, ja que ningú va superar les condicions marcades per l’Ajuntament. Va ser llavors quan van decidir fer un intent d’okupació de l’espai. “Estava ple de mossos d’esquadra per aquí dins i per fora”, ens indica. Van trucar Blasi davant dels mitjans –encara era fresc el desallotjament de Can Vies, i el seu efecte s’estenia per tota la ciutat– i finalment per pressió popular els van acabar donant les claus.

L'Ateneu de l'Harmonia des de l'exterior. Fotografia: Cristina Arroyo

El litigi amb l’Ajuntament, però, no acabaria aquí: durant un temps els van seguir posant traves que els dificultaven el dia a dia a l’espai i creaven mala maror entre les entitats. “Hi ha una cosa que potser li podríem agrair al Blasi… l’Harmonia és més coneguda perquè ens van dir que no, que no pas si l’haguéssim tingut tranquil·lament. Aquest punt d’efecte Can Vies ens fa molta il·lusió”, apunta el David.

Finalment però, especialment amb el canvi de govern el 2015, tot va normalitzar-se i els engranatges del projecte van començar a girar. Avui en dia, l’Ateneu dona sostre a 33 entitats, i malgrat tenir un conveni amb l’Ajuntament està gestionat per tota la comunitat que en forma part. Les treballadores no són tècniques ni funcionàries de l’Ajuntament, sinó que les contracta la Federació d’Entitats amb els diners que rep del conveni. El projecte de l’Harmonia s’articula a través de 6 comissions que defineixen els eixos de treball de l’espai –comissió de participació, comissió ambiental, comissió de comunicació, etc.– i cadascuna es reuneix un cop al mes. Diferents portaveus de la Federació, les comissions i les treballadores es troben quinzenalment a l’assemblea de la Comissió Gestora, el màxim òrgan de decisió i on es porten a debat totes les decisions que cal prendre.

Gestionar un espai de manera comunitària no sempre és senzill, però cal tenir en compte, assenyala el David, que l’Harmonia no va néixer quan van entrar a l’equipament, sinó que portava ja una trajectòria de 10 anys als carrers. “Quan entres a un espai cal que hi hagi una base ideològica i un teixit previ”. "És vital la connexió amb altres espais germans per teixir aquesta xarxa i aprendre les unes de les altres", afegeix. Un exemple de coneixement compartit és el model de gestió, que van copiar de l’Ateneu de Nou Barris, avalat per més 40 anys de trajectòria en la lluita obrera, o el nou protocol contra les violències a les assemblees creat per L’Espai Jove La Fontana, que els agradaria portar a l’Harmonia. A més, van involucrar-se molt amb la Xarxa d’Economia Solidària i la Plataforma de Gestió Ciutadana, on diferents espais comparteixen experiències. “Aprendre de Nou Barris, que juguen una lliga a part, Can Masdeu, Can Batlló... ens vam arrelar molt a ells”, sosté.

“Quan entres a un espai cal que hi hagi una base ideològica i un teixit previ", explica el David, dinamitzador de L'Harmonia

Des de l’inici, quan van definir les bases del projecte, van tenir clar que l’Harmonia no era un espai de partits, però si un espai polític. “Podríem fer un espai de consum obert a tothom, sense mullar-nos ni posicionar-nos, però si som un espai del poble: el poble parla, el poble opina i el poble pensa, i hem de ser representatives d’això. Si a les veïnes de Pont i Gallarza les volen fer fora, l’ateneu ha de ser un megàfon d’això”, reivindica el David. Per seguir fent d’altaveu del barri és vital tenir independència econòmica, tot i que no sempre és fàcil. Un 70% del finançament encara prové del conveni amb l’Ajuntament, però l’objectiu que es marquen és ser cada cop més autosuficients. Pel David l’ideal seria que fos 100% autogestionat, però també afirma que “cap de les entitats pot moure un nivell de diners tan gran”. Malgrat les contradiccions que tot això suposa, ell defensa que els diners públics són de la gent i que si mantenen els seus ideals, rebre subvencions públiques no té per què canviar les bases de l’Harmonia. Aquest any han de renovar el conveni, però té clar que la seva activitat no pot anar en funció del que marqui l’Administració: “No pots rebaixar els teus mínims per por a que l’Ajuntament et faci fora. Sempre ens hem posicionat una mica més tot i tenir la B de Barcelona a l’entrada”.

Apropar la creació artística al barri

L’Ateneu l’Harmonia conviu en el mateix recinte amb un altre espai dedicat a la difusió de cultura: la Fàbrica de Creació gestionada per l’Ajuntament. Aquesta està formada per dues torres i quatre plantes, una de les quals –la baixa– és utilitzada per fer activitats obertes al públic. Va ser l’any 2008 quan l’ICUB (Institut de Cultura de Barcelona), propulsat pel programa municipal Fàbriques de Creació, va convertir una de les naus de Fabra i Coats en un equipament destinat a la creació i producció cultural. La seva rehabilitació va costar 14 milions d’euros a l’Ajuntament, encarregat de la seva gestió i de 10 fàbriques més arreu de la ciutat de Barcelona. Abans de reformar-la, a la fàbrica hi havien màquines filadores immenses i per poder suportar el gran pes d’aquestes era necessari que l’edifici estigués format per grans pilars. El funcionament d’aquesta va començar a ser regular l’any 2009.

La Fàbrica de Creació. Fotografia: Cristina Arroyo

La voluntat de la Fàbrica és estar en contacte amb la cultura emergent, concentrant artistes i col·lectius d'arreu amb l’objectiu de propulsar la creació artística. Així hi trobem activitats relacionades amb les arts escèniques, musicals, plàstiques i multimèdia. El plantejament de la Fàbrica de Creació no té res a veure amb el de l’Harmonia: mentre que les ambicions de la primera funcionen amb una lògica de projecció internacional, la segona treballa per recollir les necessitats de les veïnes i oferir un lloc de trobada, formació, lleure i xarxa a escala local. El fet que les activitats estiguin més enfocades en l’art contemporani ha provocat que el seu públic sigui en molta més mesura de fora del barri que no pas de dins. La Fàbrica de Creació té unes grans dimensions i, tal i com assenyala el David de l’Ateneu de l’Harmonia, definir l’ús de l’espai i cercar activitats és una tasca molt complicada, ja que a més, segons ell, “tenen molt pressupost i fan coses molt guais”, però que "no corresponen amb la realitat de la gent Sant Andreu".

Fora del recinte de Fabra i Coats, seguint dins els circuits institucionals, hi ha el Centre Cívic de Sant Andreu de Palomar, que va obrir les seves portes l’any 1979 i està situat al bell mig del Carrer Gran, la zona més tradicional del barri i un lloc estratègic per aplegar el màxim nombre de persones. Igual que la Fàbrica de Creació, el centre és titularitat de l’Ajuntament de Barcelona i està especialitzat en les arts visuals i escèniques i, alhora, pretén promoure la cultura i la participació ciutadana a través d’activitats culturals, cursos, tallers i exposicions. La seva idea és focalitzar-se en l’art però la gent del barri s’interessa sobretot per la seva oferta d’activitats dirigides com zumba, ioga o pilates.

La Irene és la dinamitzadora, coordinadora, informadora i programadora del Centre Cívic, gestionat també per dos conserges i un director que a banda de portar el centre dirigeix un projecte internacional del programa Sant Andreu Contemporani. El centre compta amb un teatre i diverses sales per les activitats; les possibilitats espacials de l’equipament en comparació amb altres son més limitades, per això les han d’exprimir al màxim. Les instal·lacions acullen diverses entitats i associacions perquè puguin desenvolupar-hi la seva tasca cultural, associativa i de divulgació en els àmbits de la salut, la migració, la poesia, el teatre i l’esport. Per tal de regular les activitats i la línia que segueix el Centre Cívic, celebren la trobada anual del consell d’equipament on valoren tot el que s’ha fet durant la temporada anterior i exposen les línies estratègiques per la propera. En aquest consell hi participen la direcció del centre, representants dels partits polítics del districte i de les entitats, associacions i usuàries que en formen part. Anem veient doncs, com cada espai entén la pròpia gestió i funcions al barri d'una manera molt diferent i sobretot la relació que tenen amb els òrgans de poder.

El que més crida l’atenció del barri de Sant Andreu del Palomar no és només la seva extensa xarxa d’espais i col·lectius, sinó la llarga trajectòria que tenen la majoria d’ells. L’Ateneu Obrer de Sant Andreu n’és un dels exemples: es va fundar l’any 1885, en ple àuge de la revolució industrial catalana, i està situat al Carrer de l’Abat Odó, a escassos metres de la rambla de Fabra i Puig. Tot i que l’espai es va fundar com una escola per la classe obrera, va ser a partir del 1997 que l’Ateneu va convertir-se en una entitat privada i sense ànim de lucre amb l'objectiu d'apropar l’art i la cultura al barri.

"El que més crida l’atenció del barri de Sant Andreu del Palomar no és només la seva extensa xarxa d’espais i col·lectius, sinó la llarga trajectòria que tenen la majoria d’ells"

Actualment, una de les principals activitats de l’Ateneu la porta a terme la Companyia de Teatre Forat Sense Fons, creada l’any 1993 amb l’objectiu de popularitzar les arts teatrals entre la gent jove del barri. A més, a les diferents sales de l'equipament s'hi desenvolupen classes de dansa, com ara hip-hop, balls de saló o sevillanes; arts aplicades, amb tallers de pintura, costura o dibuix, i manteniment corporal, on igual que al Centre Cívic hi podem trobar classes de zumba, pilates o ioga. Son precisament aquestes les activitats que fan possible el seu finançament, a través del pagament de quotes. L'Ateneu no rep cap mena de subvenció, i és per això que el seu president assenyala els centres de l’Ajuntament com la principal competència, ja que moure un gran pressupost els permet oferir les mateixes activitats que ells a un preu molt inferior. Malgrat tot, valora la seva autonomia econòmica positivament: “Aquí tens la satisfacció que t’ho has treballat tu. Amb l’Ajuntament tindràs escenògrafs, tècnics, etc., aquí en canvi els de teatre es fan ells mateixos els decorats; s’ho munten tot ells i s’ho fan seu”.

Tanmateix, el màxim exponent de l'autonomia al barri de Sant Andreu de Palomar es troba uns carrers per sota de l’Ateneu Obrer. Entre els comerços de la rambla Fabra i Puig, arribem a la Cinètika, un antic multicines del grup Lauren que després de cinc anys tancat va passar a ser un espai llibertari per la gent del barri. L’edifici va ser okupat la primavera de 2016 i malgrat conserva l’esquelet dels grans cinemes: un vestíbul immens, mostradors amb crispeteres, cartells gegants anunciant la programació a les sales…, el que passa a dia d’avui a la Cinètika poc té a veure amb el negoci de la indústria cinematogràfica. Ara, les parets de l’entrada estan plenes de murals on s’explica el funcionament i les dinàmiques de l’espai i cada racó està aprofitat per fer-hi algun tipus d’activitat. A banda de funcionar com a cinema popular, serveix també de gimnàs, biblioteca, ludoteca per infants, sala de dansa, assaig musical, etc., un conjunt de projectes que gestionen entre gent diversa.

"El que passa a dia d’avui a la Cinètika poc té a veure amb la indústria cinematogràfica convencional"

“La Cinètika neix després de moltes reunions prèvies on es van establir les bases de l’espai” ens explica la Núria, una de les persones que forma part del projecte des del principi. “Bàsicament som un espai anticapitalista, feminista i autònom, és a dir, que no acceptaríem propostes subvencionades per l’Ajuntament ni tampoc relacionades amb partits polítics”, apunta. El sol de la Cinètika és de l’Ajuntament de Barcelona, però l’edifici és propietat de la Sareb i diferents bancs, que se’l van quedar quan els Lauren van fer fallida. La Núria ens explica que després de l’okupació l’Ajuntament va enviar una carta a diferents entitats bancàries perquè les fessin fora de l’espai. Com totes les okupacions, la història de la Cinètika és de resistència; diverses persones que en formaven part ja van ser desallotjades del CODA, l’anterior centre esportiu okupat del barri. La seva economia s’alimenta dels sopars dels divendres, que fan per acompanyar les projeccions de cinema. La Núria matisa que La Cinètika diferencia dos tipus de guardioles, una pels casos repressius i l’altre per les despeses del dia a dia en neteja i aliments.

La Cinètika. Fotografia: Cristina Arroyo

Gràcies a l’històric teixit veïnal del barri i a la reivindicació d’espais, avui en dia a Sant Andreu de Palomar hi conviuen desenes de projectes, associacions i col·lectius, cadascun d’ells amb les seves particularitats i les seves maneres de funcionar: des dels centres més institucionalitzats fins els okupats, des dels nous fins els històrics. “Mai hi ha prou espais, però és cert que especialment en aquest barri en tenim molts”, ens diu la Laura, membre de l’Associació de veïnes (AVV) del centre de Sant Andreu de Palomar. Nascuda a la Barceloneta i adoptada per Sant Andreu des de ben jove, afirma que ja no marxaria d’aquest barri, on les seves filles ja han crescut com a santandreuenques.

L'AVV es troba en un vell edifici entre els carrerons que envolten la Plaça Orfila, i juntament amb la del nord i la del sud, treballa per defensar els reclams de les veïnes en matèria educativa, sanitària, urbanística, mediambiental, etc. Reivindiquen des de plans de millora per les escoles estigmatitzades del districte fins l'efectivitat dels serveis d'urgències com el Cap Meridiana, i comparteixen lluites amb altres entitats del barri, per exemple, demanant que es finalitzin els habitatges protegits a Casernes i Coats. Des dels anys 80, l'associació publica també la revista butlletí del barri De Cap a Peus. “Aquí la gent està unida, fa pinya; sempre que demanes voluntàries per qualsevol cosa la gent està disposada a col·laborar" assenyala amb orgull. "Gràcies a això hem aconseguit moltíssimes coses en aquest barri per les veïnes”, conclou.

Per saber-ne més:

Sobre el barri Sant Andreu de Palomar

Notícies: El Periódico, Andreuenc, El País, Línia Sant Andreu

Entrevista a Laia Ortiz, regidora de Sant Andreu

#SantAndreuPalomar #Cultura #Barcelona #CentresCulturals #LaCinètika #CentreCívic #FabraiCoats #AteneulHarmonia