“Tenir espais fa que hi hagi més germanor entre les veïnes del barri". Descobrim La Ciutat Invi
- Cristina Arroyo Ferrer
- 15 abr 2018
- 3 Min. de lectura
Son les sis de la tarda a un dels barris més concorreguts de Barcelona, Sants. Degut al mal temporal del matí, podem caminar pels carrers amb més tranquil·litat que l’habitual, tot i que les terrasses dels bars i cafeteries estan plenes de joves que han aprofitat que la pluja ha parat per reunir-se. Ens situem al carrer de Riego, un nom que ens transporta als ideals de llibertat i república, on es troba la botiga de La Ciutat Invisible.
Des del carrer, la llibreria passa desapercebuda, amb un aparador discret i una decoració senzilla. L’establiment, de poques dimensions i austera il·luminació, està replet de llibres, respectivament ordenats segons la tipologia i el gènere. Al fons, hi ha una secció dedicada a la roba de comerç ètic i sostenible, principalment camisetes estampades amb missatges relacionats amb la ideologia de la cooperativa. Al mostrador, d’altra banda, trobem les recomanacions de la botiga, formada per sis llibres que tracten temàtiques com el feminisme, el gènere o la lluita obrera.
Guille Larios. Fotografia: Marina Marin.
El Guille Larios, encarregat de la part comercial de la cooperativa, ens dona la benvinguda des de darrere de la caixa enregistradora, mentre, amb pudor, ordena els papers que té a la taula. El jove barceloní és veí del barri i fa un any que treballa a la cooperativa. “La veritat es que sempre he tingut especial interès per aquest tipus de centres que tracten la temàtica de la contracultura. De fet, abans de formar part de l’equip de la Ciutat Invisible, col·laborava a La Directa” explica amb timidesa.
La Ciutat Invisible es va formar fa dotze anys, com el Guille explica, per part d’activistes del barri, persones que venien de centres socials de l’ocupació com Can Vies. Aquestes tenien propostes sobre els drets del treballador, amb l’objectiu que es respectéssin unes condicions dignes des de l’horitzontalitat, l’autogestió i la distribució de tasques. Així va néixer la cooperativa. La llibreria, d’altra banda, és una part important de La Ciutat Invisible en torn a la difusió de materials i continguts crítics que permet, també, la creació d’altres projectes de caràcter més cooperatiu.
L'interior de la botiga. Fotografia: Marina Marin.
Durant la seva creació, es va apostar per un model econòmic autogestionat, amb l’objectiu d’evitar la negociació amb institucions, fet que va ser determinant en la manera de començar el projecte. En l’actualitat, La Ciutat Invisible està formada per dotze persones —comptant al Guille— i rep subvencions. Tot i que la llibreria continua sent autogestionada com fa dotze anys, les parts d’assessorament sí que reben ajudes de fons europeus amb la condició de no tenir una dependència per part d’aquests sinó que tinguin una funció complementària.
“Hi ha un debat sobre el condicionament de rebre subvencions. Per mi el tema és no dependre, tenir un màxim en els estatus per conservar la viabilitat en aquest projecte”
D’altra banda, i tal i com l’encarregat narra, l’evolució de la Ciutat Invisible és molt notòria, Ha passat d’ésser una llibreria crítica de barri a anar ampliant els tentacles. Els projectes, per tant, també han patit un canvi— arribant a fer intervenció social a centres com Can Batlló o realitzant formacions a col·lectius feministes— ampliant la branca d’opcions i projectes.
Entre els més rellevants, es troba la labor d’acompanyament durant la creació o transició d’empreses ja existents cap al camí a lo cooperatiu d’economia social i solidaria. Persones que volem emancipar-nos, tenir un projecte laboral des de condicions que consideren més dignes.
El Guille també destaca que els esdeveniments que han succeït durant aquests dotze anys, com ara el 15M o en l’actualitat, el procés independentista, també han estat partícips de l’evolució de la cooperativa. Aquests han provocat que les veïnes del barri s’activin, participant en que l’economia social i solidaria tingui un recorregut ascendent.
L’existència d’aquest tipus de centres de difusió cultural és enriquidor per les veïnes de Sants, impulsant també la germanor entre aquestes, ens diu el Guille. “Sempre està bé que a cada barri hi hagi tres o quatre centres per intercanviar idees i opinions” assenyala l’encarregat posant punt i final al tema.
Guille Larios. Imatge: Marina Marin
Abandonem l’establiment amb l’arribada d’un client que, per la salutació del Guille, és habitual. Marxem doncs, coneixent molt millor com va sorgir, com ha evolucionat, i com les persones treballen per continuar endavant amb projecte tant rellevant al barri de Sants com és La Ciutat Invisible.
Comments