"Lluitarem perquè aquest espai sigui pel barri". Parlem amb el Xavi Tenorio després de l&#

El Xavi arriba a l’antiga escola Orlandai, ara reconvertit en Casal Cultural, que es troba just davant de la parada de tren de Sarrià i s’acosta a la nostra taula. Com és evident, realitzar la trobada a l’Ateneu ha estat impossible: el passat 29 de març un grup d’ultradreta va entrar-hi i va incendiar l’espai, deixant el local en molt mal estat, però això no ha estat un impediment per entrevistar-lo.

Un cop acabem l'entrevista ens acostem un moment amb el Xavi al que era fins ara l’edifici de l’Ateneu, a només dos minuts de Casa Orlandai. És un edifici antic, i les destrosses són perfectament visibles. Rodejat de valles grogues i amb portes i finestres tapiades, ha perdut la vida que hi havia tot just fa unes setmanes. Des del jardi es veu el sostre esfondrat i algunes taules i cadires disperses que encara ningú ha pogut recollir. No hi ha pogut entrar ningú des del dia de l’incendi, i tots els col·lectius a qui donava sostre han hagut de buscar llocs provisionals.

El Xavi és una de les persones que hi va ser durant la creació de l'espai, involucrant-s’hi dia a dia. Tot i la complicada situació que estan vivint darrerament, es mostra optimista, tranquil i alegre.

Fotografia: Clara Basiana

L’incendi

Fa uns dies l’Ateneu de Sarrià va saltar a les pantalles arran de l’incendi per part d’un grup d’ultradreta que va destruir bona part de l’edifici. Era la primera vegada que això passava? No. Portàvem temps rebent molts atacs de nazis a l’Ateneu, sobretot arran de l’1 d’octubre, perquè nosaltres ens vam significar molt amb el tema del referèndum. Va ser llavors quan van començar els atacs, que van anar augmentant d’intensitat. Els primers dies apareixien pintades a la paret, després van rebentar-nos la porta i la següent vegada ja van entrar i ens hi van fer pintades dins. Va haver-hi una escalada. Al segon atac que vam rebre nosaltres vam decidir fer una manifestació que començava a Plaça de la Vila i acabava a Plaça d’Artós, que és on es reuneixen aquesta gent normalment. Aquell dia ells van fer una contramani i va haver-hi una mica d’enfrontament. A partir de llavors sí que els atacs van ser més heavies. Van entrar un parell de vegades més a l'Ateneu abans de l’última vegada, el 29 de març, quan el van incendiar. Sabem que van ser ells perquè estava ple de pintades, però no sabem com van aconseguir entrar a dins. I això no ho pot dir la policia? No, perquè la policia no hi va poder entrar. La científica no va poder recollir proves, els bombers no els deixaven per perill d'esfondrament. A més, als mossos se’ls veia amb molt poques ganes de fer alguna cosa. De fet, ara mateix el cas està arxivat. Vam posar una denúncia aquella mateixa tarda com a col·lectiu, i teòricament l’Ajuntament també en va posar una altra. L’altre dia ens van notificar als jutjats que el cas estava en un “sobreseguiment provisional”, és a dir que s’ha arxivat perquè no han trobat ningú a qui acusar. Heu vist un augment dels grups d’ultradreta aquí al barri aquests últims anys? Sí. Aquí al barri sempre hi ha hagut molts grups relacionats amb la dreta, sobretot per la Plaça Artós, pel tema del futbol. Quan la selecció espanyola jugava s'hi reunien sovint. De fet podria remuntar-me a quan l’Espanyol tenia el camp a Sarrià. La Plaça Artós era el punt de concentració d'aquests grups, que sempre han tingut una presència bastant forta. El que passa és que més enllà de quatre pintades o quatre enganxines no es feien notar fins últimament. Sembla que cada cop estiguin més organitzats, doncs? Si, exacte. Tampoc no sabem qui són exactament, perquè costa molt posar noms i cares. Però ara sí que veiem que estan organitzats: per exemple hi ha moltíssimes més enganxines de la ultradreta, i hi ha col·lectius que s’organitzen a sortir per treure llaços grocs i coses així. I com combats algú que no saps quina cara té, que no es mostra de cara? Com que és un tema en què totes les entitats del barri hi estem ficades, ens donem molt de suport. L’Ateneu som els qui més atacs hem rebut, però hi ha hagut molts problemes i molta pressió per a tothom així que hem lluitat per constituir una plataforma antifeixista. Ens vam reunir amb totes les entitats del barri per treballar conjuntament i van sorgir idees bastant interessants, com per exemple que totes les entitats del barri es declarin obertament antifeixistes, per fer-los veure que en aquest barri tothom està en contra seva.

"Volem intentar que totes les entitats del barri es declarin obertament antifeixistes, per fer-los veure que en aquest barri tothom està en contra seva"

Heu compartit lluites amb altres barris on també hi hagi presència d’aquests grups? Si, sobretot amb Nou Barris, que segurament és l’altre districte que més experiència té amb aquesta gent. Però nosaltres creiem que sobretot cal fer una lluita molt centrada en la nostra realitat, que és el que més ens pot ajudar. Perquè per molt que parlem amb Nou Barris les nostres experiències son totalment diferents. Allà el problema està molt focalitzat en la nova mesquita que han posat al barri. Jo crec que el que hi ha allà és un perfil diferent, molt més violent que el d’aquí. Però esclar, després veus el que són capaços de fer... I que venen d'arreu, com per exemple el dia de la contramani antifeixista a la Plaça Artós. Vols dir que alguns dels que actuen aquí no són del barri? Jo crec que no. Penso que aquí n’hi ha molts que hi viuen, però els que fan accions tan heavies no sabria dir-t'ho. És complicat. La conclusió que trec de tot plegat és que no es poden fer gaires hipòtesis.

Edifici de l'Ateneu. Fotografia: Marina Marín

El barri de Sarrià i l’Ateneu

Creus que en els últims anys ha augmentat el teixit venial al barri? També a partir de l’augment de la presència de grups d’ultradreta…

Diria que sí, però no ara ni per això. Em remuntaria al 15M, que va ser un boom. Jo fins aleshores, tampoc no hi estava ficat. Sóc del barri però no hi feia gaire vida. A partir de l’assemblea vaig conèixer molta gent i vaig entrar a la comissió de festes, a la CUP, i després vam obrir l’Ateneu.

Quina va ser la rebuda del barri quan vau obrir l’Ateneu?

La rebuda va ser bastant bona. En un primer moment, quan hi vam entrar, sí que va ser un boom pel barri. Com que tenir un espai per joves era una reivindicació de feia anys, en general la gent ho va veure bé. El que passa és que, quan es tracta d’espais juvenils, sempre hi ha molt paternalisme per part de les entitats més grans. Sempre ens hem sentit pressionades perquè tothom ens deia el que havíem de fer. També hi havia molta preocupació en aquell moment pel tema de la seguretat de l’edifici. Més enllà d'això i el fet que okupar no li feia gaire gràcia a gaire gent, la rebuda ha sigut molt bona. Ara, de fet, nosaltres formem part de la taula d’entitats de Sarrià com a Ateneu. Hem fet activitats amb l’Associació de Veïns, vam participar amb Casa Orlandai de la rua de carnaval de fa 2 anys... la relació és molt bona amb el barri, i de fet ara també ho veiem quan parlem de què fer amb l’espai: tothom té molt clar que aquest espai ha de ser per nosaltres.

Sarrià és un barri amb referents com a tradició okupa?

Considero que no, abans de l’Ateneu va haver-hi un desert d'okupació. L’últim espai okupat de joves que hi va haver va ser l’Esquerda, de 2009 a 2010. Abans d’aquest va haver-hi La Fusteria i entre ells va haver-hi un intent d’okupar que no va durar més de dotze hores. Les persones més grans que van entrar a l’Ateneu eren les més joves d’aquest últim espai okupat. Es podria dir que aquests són els referents.

Fotografia: Clara Basiana

L’espai de l’Ateneu

Hi ha unes bases ideològiques preestablertes a l’Ateneu?

Les bases són anticapitalistes, feministes i independentistes.

L’edifici de l’Ateneu és de titularitat municipal, de l’Ajuntament, però com està finançat?

L’Ateneu està basat en l’autofinançament total i l’autogestió. Teniem una barra, però el punt més important de finançament va ser un Verkami que vam fer a l’inici. Quan vam entrar al local, el desembre de 2015, portava 7 anys buit. L’edifici havia sigut abans propietat de La Llave de Oro i ara és propietat de l’Ajuntament. S’havien de fer moltes obres, i va ser per això que vam iniciar el Verkami. Al principi vam tirar molt dels diners de les entitats que hi estàvem, sobretot de la comissió de festes alternatives, però de seguida vam veure que havíem de fer una campanya de micromecenatge. La vam fer el març del 2016; vam demanar 5.000 euros, en vam aconseguir uns 5.800, i això ens va servir molt per fer obres i arreglar l’edifici. Després, com que l’activitat que fèiem allà tampoc requeria una despesa gaire gran, amb el que ingressàvem de barra podíem tirar al dia a dia.

Quines entitats hi ha?

La Comissió de festes alternatives de Sarrià, La colla de bastoners El bastó de Sarrià, Esberla (Assemblea de Joves), La Borda (Assemblea Feminista), el Consell AEIG Sant Ignasi i el CDR Sarrià.

Teniu xarxes de suport mutu amb altres espais?

Sí que n’hi ha, sobretot amb Can Tonal. Però en general, amb altres espais, sí que considero que ens ha faltat relació. En falta a tots els espais i ateneus del món. Hi ha xarxes de casals i ateneus del barcelonès i amb els de països catalans. Però trobo que són poques, ho trobo a faltar.

El futur de l’Ateneu

Després de l’incendi, com veus el futur de l’Ateneu? La vostra idea és rehabilitar l’edifici o buscar un altre local?

Ara hi ha una voluntat, sobretot per part de l’Ajuntament, de fer un procés participatiu per decidir què es fa amb l'espai. És un debat que estem tenint: l’Ateneu és un projecte que va vinculat a aquest espai o en podem buscar d’altres? Encara no ho hem acabat de resoldre, però hem decidit que aquest espai el volem lluitar perquè sigui pel barri. Nosaltres el seguim reivindicant. Creiem que l’Ajuntament té predisposició; segurament si volguessim tornar a entrar-hi o convertir-lo en una casa d’entitats juvenils hauríem d’arribar a algun acord amb ells per una secció d’ús, alguna cosa més legal. Però esclar, el tema és que hi ha unes reformes per endavant i que és complicat, perquè l’edifici està molt malament: està en el que li diuen “ruina tècnica”, és a dir que el cost de rehabilitar és més gran que el cost de reconstruir-lo de nou. Igualment entenem que el més interessant seria rehabilitar-lo. Això son dos debats: un és què fem amb l’estructura de edifici i l'altre quins usos se li donen. Ara mateix tot just hem fet una reunió amb l’Ajuntament, les coses van lentes. En la reunió, on l’Ajuntament ens convocava a nosaltres i a les entitats del barri, en general hi havia consens en rehabilitar l’edifici i no en reconstruir-lo. Som conscients de que està en molt mal estat i de que encara no coneixem el pressupost, però també ens fa por que l’Ajuntament ho tiri a terra perquè per molt que ens ho assegurin, no sabem amb seguretat ni si el reconstruirien ni quant trigarien.

"El debat que estem tenint és si l’Ateneu és un projecte que va vinculat a aquest espai o en podem buscar d’altres"

I què implicaria, en el cas que es rehabilités i estiguessiu, per exemple, en un règim de secció d’ús amb l’Ajuntament? El fet de dependre més de l’Administració canviaria la filosofia de l’Ateneu?

A nosaltres ens agradaria que seguís les mateixes línies, però ja sabem que fer un acord amb l’Ajuntament haurà d’implicar per força algunes coses. Per nosaltres una línia vermella és el fet de tenir lliure disponibilitat, de poder entrar i sortir quan vulguem, de muntar les activitats que vulguem i no tenir cap interferència. Tampoc volem finançament de l’Ajuntament, tot i que entenem que ha de ser qui pagui el cost de la rehabilitació, perquè és l’únic que pot. Un cop estigui rehabilitat tampoc no volem que ens paguin res, simplement volem que ens cedeixin l’espai.

Per saber-ne més:

Pàgina web de l'Ateneu

" Un atac feixista calcina l’Ateneu Popular de Sarrià", La Directa

"L’Ajuntament es decanta per enderrocar l’Ateneu Popular de Sarrià", Betevé

#Sarrià #Barcelona #Autogestió #Assamblea #Ateneu