La Cinètika: de cinema a espai llibertari de Sant Andreu

Feia més de cinc anys que les pantalles de l’antic cinema Lauren Sant Andreu no projectaven cap pel·lícula, quan un grup de persones va decidir transformar-lo en un espai pel barri. L’edifici va passar a ser un espai autònom, anticapitalista i feminista on desenvolupar projectes, tallers i activitats molt diverses que treballen tant la difusió cultural com el teixit associatiu a Sant Andreu. A banda de funcionar com a cinema popular, serveix també de gimnàs, biblioteca, ludoteca per infants, sala de dansa, assaig musical, etc.; un conjunt de projectes que gestionen entre diferents col·lectius i persones mitjançant assemblees setmanals.

Entrant per la porta principal, advertim que l’estructura del cinema és la mateixa que qualsevol altre: un vestíbul immens, mostradors amb crispeteres, cartells gegants anunciant la programació a les sales…, però el que es cou dins de la Cinètika poc té a veure amb la indústria cinematogràfica convencional. Ara, les parets de l’entrada estan plenes de murals on s’explica el funcionament i les dinàmiques de l’espai i cada racó està aprofitat per fer-hi algun tipus d’activitat.

La Mar ens rep a la cuina mentre pela les patates pel sopar d’aquesta nit. Ella és una de les persones que forma part del projecte, que va començar la primavera de 2016. Com cada divendres, s’encarrega de cuinar per “Bocaos”, el sopador vegà que obren al barri després de la projecció de cinema setmanal. La seva expressió inspira calma i mou el ganivet amb agilitat entre les mans tacades de pintura lila.

Mar a la cuina de la Cinètika. Fotografia: Marina Marín

La Cinètika des dels seus inicis

Quines inquietuds us van fer tirar endavant el projecte de La Cinètika?

A l’abril ha fet dos anys que la vam okupar, però en realitat és un projecte que venia de feia temps. Uns mesos enrere, havien desallotjat les companyes d’un centre esportiu okupat a Sant Andreu i alguns col·lectius i persones del barri vam veure la necessitat de que hi hagués un centre social autogestionat que respongués a les necessitats del barri. La Cinètika neix després d’haver fet moltes reunions prèvies en les quals es van establir les bases de l’espai.

La Cinètika és un espai immens, com l’heu distribuït?

En total hi ha 10 sales de cine, de les quals només en fem servir dues per projectar pel·lícules. La resta tenen utilitats diverses: una fa de tablao flamenco, una altra de local d’assaig, hi ha el projecte de “la caja” on persones del món audiovisual s’estan muntant un plató, un magatzem i altres que encara estan per obrir. A banda de les sales de cine tenim la zona infantil, la botiga gratis i la biblioteca que serveix d’espai pel grup de lectura. És un espai tan gran que portem 2 anys i hi ha espais que no hem pogut ni arreglar!

"La Cinètika no és només un lloc molt guai perquè és molt gran i es poden fer moltes coses, es necessiten mans i implicació."

Hi havia altres espais que tinguéssiu en compte per okupar o vau tenir clar que volíeu aquest?

Al principi sí que hi havia diferents opcions, però ens vam decantar per l’antic cinema perquè vam creure que era el millor a nivell de propietat, d’espai per poder fer més coses i per com ens plantejàvem el centre social.

Qui té la propietat d’aquest espai?

El sòl de la Cinètika és de l’Ajuntament de Barcelona, però l’edifici és de la Sareb juntament amb diferents bancs, que se’l van quedar quan els Lauren van fer fallida. L’Ajuntament no pot gestionar-ho perquè l’edifici no és seu, però els bancs tampoc poden construir-hi res.

De quina manera es finança la Cinètika?

L’economia de la Cinètika bàsicament surt dels sopars dels divendres. Tampoc tenim gaires despeses, gastem en neteja, aliments, alguna bombeta que s’espatlla… Diferenciem dos tipus de guardioles: una per a casos repressius i l’altra pel dia a dia.

I com us coordineu les persones que formeu part del projecte?

La idea des d’un bon principi era que cada diumenge hi hagués una assemblea on es decidís tot el que passa a la Cinètika. Bàsicament, havia de venir-hi una persona de cada projecte per gestionar el tema de la neteja, per conèixer-nos tots i per parlar. El que passa és que ara mateix estem amb canvis perquè aquest sistema no funciona del tot. La gent no s’acaba d’implicar, no venen de tots els projectes i creiem que potser una assemblea a la setmana és massa. A part, la Cinètika és un espai tan gran que ve molta gent de fora a proposar actes externs i tots aquests actes ens els mengem sempre les mateixes persones. La idea a partir d’ara és començar a funcionar per comissions que treballin de manera autònoma i fer només una assemblea al mes.

Per regular les propostes externes, teniu algunes normes o estatuts?

Sí, tenim unes bases bastant àmplies. Bàsicament, que som un espai anticapitalista, feminista, autònom, és a dir, que no acceptaríem propostes subvencionades per l’Ajuntament ni tampoc relacionades amb partits polítics. A més a més, no ens declarem antiespecistes pròpiament, però sí que estem en contra del maltractament animal. No tothom que forma part de l’assemblea de la Cinètika és vegana o vegetariana, per exemple jo menjo carn, però aquí no se’n serveix. Vam creure que com a espai llibertari era important que fos una de les característiques de l’espai.

L'evolució del projecte

Com s’han articulant els projectes dins la Cinètika? A mida que heu anat fent assemblees heu anat incorporant més propostes?

Exacte. El projecte partia d’un gimnàs i poc més, però van començar a venir idees i ara mateix hi ha uns 10 projectes en funcionament.

Mar. Fotografia: Marina Marín

També s’hi ha anat sumant gent?

Sí, durant la preparació prèvia i les primeres assemblees érem poquets, després amb el boom de l’obertura va venir molta gent, i a partir de llavors ha anat canviant. En quant a participació, hi ha moltíssima gent que utilitza l’espai, només el gimnàs l’utilitzen com a mínim 60 persones.

Com va ser la rebuda al barri quan vau obrir? Heu tingut algun problema pel fet que sigui un espai okupat?

Va ser com a qualsevol okupació. Al principi venien les típiques iaies a queixar-se, però jo crec que la rebuda va ser bastant bona. Sí que és veritat que a la gent li fa una mica de por entrar aquí i és una cosa amb la que ens hem d’estar barallant constantment. Però al cine dels dijous, per exemple, hi ve molta gent a veure pel·lícules.

I els divendres els acompanyeu d’un sopar popular...

Sí, el “Bocaos” és una de les primeres coses que vam fer quan vam obrir, juntament amb el gimnàs i el cine dels dijous. Volíem intentar que la gent del barri vingués a sopar per apropar-nos a ells una mica, tot i que no sé si ho aconseguim molt. D’aquest projecte ens n’encarreguem 6 persones, que anem rotant, però pot entrar qui vulgui a ajudar. De fet, necessitem mans... (riu)

Et sembla que el teixit de barri que hi ha Sant Andreu està consolidat? És a dir, que hi ha xarxes de suport?

Pel que he vist jo sí, però encara ens falta molta feina en les relacions entre la Cinètika i la resta de col·lectius del barri. Tampoc en tinc molta idea perquè només fa dos anys que estic aquí, abans vivia a Sant Adrià del Besòs així que no em considero una persona del barri. Això sí, a Sant Andreu hi ha una xarxa d’okupació molt bèstia, ens coneixem entre totes. Vaig venir a okupar amb tres persones i ens van acollir súper bé, al poc temps ja vaig entrar a les assemblees de la Cinètika.

Apareix un company: quines mans!, li diu (les té plenes de pintura lila). La Mar respon, efusiva: que ja tinc l’habitació pintada!

Mar cuinant. Fotografia: Marina Marín

Reprenent el fil, a part de ser anticapitalistes, feministes, etc., heu parlat algun cop d’establir alguna ideologia concreta?

No direm que és un espai anarquista, però si que les bases són llibertàries, ens basem en l’autonomia, l’autogestió i el suport mutu. El que sí que hem fet des del principi és intentar cuidar una mica l’estètica de l’espai, és a dir, que no estigui tot ple d’adhesius, cartells, etc. No estem dient que la Cinètika sigui neutre perquè res ho és, però creiem que dins d’aquestes bases es pot englobar molta cosa. I que sigui un punt de trobada de diferent gent.

Com ho heu fet per gestionar el fet que sigui un espai lliure d’alcohol, fum i drogues?

Va costar una mica perquè al principi de tot hi havia el projecte de concerts i la gent no entenia que no es pogués consumir alcohol. No en saben. A partir de llavors vam decidir que no es farien més concerts, ho vam deixar aturat un temps i finalment vam establir que només es podríen fer fins les 20h del vespre. A les 24h la Cinètika sempre està tancada.

A banda de l’establiment de les bases internes, amb quins obstacles us heu trobat des que vau començar?

Sobre tot, el que arrosseguem més és el tema de la implicació, que la gent participi i entengui que això no és un espai on venir a fer les teves coses i marxar. Si vols que la Cinètika funcioni has d’entendre que és un espai d’autogestió, de coneixement entre tots. És a dir, costa que la gent surti del rol que té sempre: per exemple si vas al gimnàs pagues i ja està, però aquí has de venir a netejar-lo i has de venir a l’assemblea perquè això no és només un gimnàs. La Cinètika no és només un lloc molt guai perquè és molt gran i es poden fer moltes coses, es necessiten mans i implicació.

A nivell institucional heu tingut algun problema? Hi ha hagut algun tipus de diàleg amb l’Ajuntament?

Bé, no va haver-hi diàleg, el problema que vam tenir va ser que l’Ajuntament va enviar una carta a diferents entitats bancàries explicant-los el que havien de fer per fer-nos fora. Però nosaltres mai hem intentat parlar amb ells, ni tampoc volem. Després la policia va venir i ens va denunciar, vam anar a judici però la persona identificada va quedar absolta perquè era per la via penal. Per ara el tema legal està tot parat.

Quines idees teniu de cara al futur? Canviaran moltes coses amb el nou funcionament que esteu implementant?

Crec que sí, bastantes. Jo que porto aquí des del principi, ho estic vivint una mica estrany i em fa una mica de por alhora. A veure si la gent realment es comença a implicar i funciona!, perquè hem decidit treballar en comissions que canvien cada dos mesos. No sé com evolucionarà, estarem a l’expectativa.

Com gestioneu la comunicació amb els mitjans?

A nivell intern hem creat una comissió de comunicació que s’encarrega de la pàgina web i les xarxes de la Cinètika. Tenim pendent el debat de com gestionem la comunicació a nivell extern, decidir quines entrevistes concedim, quines no, què volem, què ens aporta… Amb certs mitjans no ens interessa, alguns han fet articles sobre nosaltres però ens hem negat a fer entrevistes.

Com treballeu l’eix del feminisme? Heu hagut de gestionar agressions en aquest espai?

Hem hagut de fer fora a dues o tres persones per temes de masclisme i estan vetades a la Cinètika. Ha sigut complicat de gestionar, primer ho vam gestionar les noies i després va passar per assemblea. Arrel d’això ens hem plantejat elaborar un protocol contra agressions.

"Espero no ser una okupa més “de ghetto”, d’aquestes ja n’hi ha unes quantes."

A títol individual, què esperes de la Cinètika?

En un primer moment esperava aprendre, acabava d’arribar al barri i fins llavors la meva lluita era a través del cau. Espero un lloc on pugui fer coses per canviar una mica el món, intentar crear nous espais d’oci, amb gent del barri o altre tipus de gent que no és amb la que normalment et trobes, poder oferir aquests espais a tothom. I, sobretot, no ser una okupa més “de ghetto”, d’aquestes ja n’hi ha unes quantes.