“Volem demostrar que la Nau Bostik pot tirar endavant sense subvencions ni ajudes institucionals”. C

La Paula Rosselló va començar servint cerveses a la Nau Ivanow i ara, amb 23 anys, coordina la gestió cultural de la Nau Bostik. Ambdues naus són antigues fàbriques del barri de la Sagrera que mantenint la carcassa de parets robustes i grans finestrals han canviat els òrgans fabrils de màquines, motlles, estris, plafons, premsadores, caixes i recipients per escenaris, focus, barres de bar, murals, taules plegables, espais d’assemblea, de treball i de creació artística.

La Paula Rosselló al seu despatx. Fotografia: Clara Basiana.

Mentre la Barcelona avantguardista de finals del segle XX fixava la mirada en restaurar edificis emblemàtics de la ciutat, un company de la mare de la Paula, arquitecte, fotògraf i una mica visionari, va aventurar-se a treure pols a aquests recintes fabrils de la Sagrera, l'Ivanow el 1997 i la Bostik el 2015, amb la idea de transformar-los en espais autogestionats de difusió artística i cultural. La Paula era molt jove quan en Xavier Basiana, l’arquitecte visionari, va impulsar el projecte de la Nau Ivanow, engrescant a companyes i veïnes del barri que aviat es van sumar a la iniciativa. Amb 16 anys, la Paula feia de cambrera a la Ivanow per guanyar-se els primers estalvis, i en la mesura que es va intensificar la feina a la nau, va firmar el seu primer contracte incorporant-se com a resident. Poc a poc, l’Ajuntament es va anar apropiant de la gestió de la Nau Ivanow, i va ser llavors quan l’equip va descobrir la Nau Bostik: una fàbrica abandonada, immensa, fronterera amb el Pont del Treball i les vies fantasma de la inacabada Línia 9.

Malgrat l’edifici estava (i segueix estant) amenaçat de quedar derruït sota els nous plans ferroviaris de la ciutat, no s’ho van pensar dues vegades: van arribar a un acord amb la immobiliària que n’era titular i s’hi van traslladar. “Nosaltres hem renunciat a qualsevol tipus de subvenció, creiem en un espai lliure que respongui a les necessitats de la gent”, diu mentre mira per la finestra del seu despatx. “Que no vagi al terra depèn de donar-li vida i una funció municipal”, assenyala. La seva estratègia és crear un espai de difusió cultural prou sòlid per esquivar els plans urbanístics de l’Ajuntament i demostrar que poden tirar endavant sense subvencions ni ajudes institucionals.

“Que la Nau Bostik no vagi al terra amb la construcció de la Línia Nou depèn de donar-li vida i una funció municipal”

Quan van descobrir la fàbrica Bostik, totes les naus estaven plenes de maquinària, pols i deixalles. “És un crim que amb la d’espais que falten per la gent hi hagi llocs que porten 12 anys tancats emmagatzemant porqueria” critica la Paula, tot recordant que va ser gràcies al treball col·lectiu de les veïnes i associacions del barri que l’espai va estar disponible per fer-hi activitats. Avui, ella i en Xavier fan bategar la nova Nau Bostik, que ja no fabrica adhesius industrials sinó exposicions, concerts i racons de confluència social. Ells son l’equip directiu i juntament amb la resta de residents gestionen sis mil metres quadrats de recinte fabril, dividit en diferents naus.

La vitalitat de la Paula no dona treva mentre parlem. És alegre, dinàmica i clara, articula les paraules de pressa i acompanya tot el que diu amb gestos expressius i el moviment de les mans. Sobre la taula del seu despatx hi ha escampats més de cinc feixos de claus, muntanyes de papers, calendaris plens d’activitats, una gran pantalla d’ordinador i un portàtil. Durant la conversa la truquen dues vegades, “sí, sí, porteu-los a la cuina”, respon. Com cada segon cap de setmana de mes, avui celebren l’Eat Street, un mercat amb paradetes de menjar i música en directe que dura tot el dia. La Paula ens explica que l’esdeveniment funciona gairebé sol, però sempre ha d’estar amb l’antena posada per si necessiten qualsevol cosa. La tornen a trucar: “en una estona vindrà la noia de la celebració de demà a portar les begudes”, contesta, “he mogut la taula de so per posar les neveres”.

La Paula, durant una reunió a l'espai 14. Fotografia: Clara Basiana.

La Paula ens explica que hi ha tants espais independents que han arribat a fer quatre o cinc activitats alhora. “De vegades és una bogeria..., nosaltres som els mateixos que al principi i seguim amb la idea d’abraçar tot tipus d’activitats relacionades amb la cultura, però clar, cada vegada tenim més propostes i sense adonar-nos-en hem passat a no tenir horaris i bolcar la nostra vida en aquest projecte”. Elles s’encarreguen de tot: des de l’administració fins la neteja dels locals.

Ja des de petita, amb una mare actriu i un pare cantautor, la Paula es va interessar pel món de les arts; “és el que vaig mamar!”, riu. Va cursar el batxillerat artístic i a mida que ha anat assumint tasques de responsabilitat a la Bostik la seva formació s’ha orientat al món del disseny i la creació digital. “He seguit un camí acadèmic al revés del que està estipulat”, explica, la situació laboral l’ha acabat portant als estudis i no al revés. Amb un somriure inquiet, m’explica que últimament s'ha sotmès a força pressió entre la feina i les entregues de la UOC. És la primera vegada que s’expressa en singular; tota l’estona ho fa en tercera persona, situant-se com una peça més de l’engranatge col·lectiu. “Ens reunim periòdicament amb les persones voluntàries que ens han ajudat a tirar endavant per establir les línies generals del projecte”, matissa.

“Els festivals ens donen estabilitat econòmica i ens permeten seguir millorant els equipaments de les naus”

Dins d’aquest engranatge, la Paula Rosselló s’encarrega de rebre i respondre les propostes d’esdeveniments que les persones, associacions o entitats envien a la fàbrica de cultura. “Cada proposta és diferent, ens reunim amb elles i de seguida veiem quines són factibles i quines no”, i afegeix: “últimament rebem ofertes molt diverses de festivals musicals com per exemple el Sònar però ni l’espai està insonoritzat, ni correspon amb la línia d’activitats que fem aquí”.

La façana de la Nau Bostik. Fotografia: Clara Basiana

Per no “morir d’èxit”, com en diu ella, tenen clar que la nau ha de seguir mantenint una gestió autònoma; ara bé, per mantenir una infraestructura tan gran sense subvencions és imprescindible una font més o menys sòlida d’ingressos, que en aquest cas són els festivals. Periòdicament, lloguen la Nau Bostik a grans esdeveniments com fires, mercadillos o cicles de cinema. “El format festival ens dona estabilitat econòmica i ens permet, d’una banda, seguir millorant els equipaments de les naus i, de l’altra, poder obrir les portes a projectes culturals de tot tipus cedint els espais preus molt més assequibles pels col·lectius o particulars”.

Tan bon punt ens acomiadem, la Paula agafa el portàtil per tornar-se a submergir en les seves tasques acadèmiques. Encara que l’Eat Street funcioni sol, segurament ella seguirà amb l’antena posada per qualsevol cosa que necessitin. La deixem al seu despatx, un espai situat al pis més alt de la fàbrica, ampli, lluminós, ple de prestatgeries amb separadors de cartró i quadres sense penjar recolzats a les parets. A mida que baixem les escales desgastades del recinte, el silenci del despatx desapareix i es transforma en un batibull de música, fogons, gent parlant i rient, gaudint d’un racó de la Sagrera que fins el 2015 restava adormida i que ha despertat gràcies a persones com la Paula Rosselló.

Per saber-ne més:

Pàgina web de La Nau Bostik

"La Nau Bostik mira a Can Batlló", El País

"L'antic recinte industrial de la Nau Bostik es transforma en espai cultural", Betevé

#LaSagrera #NauBostik #Autogestió #Fàbrica #CreacióArtística